TESTIMONIS

Compartim a vosaltres algunes de les paraules d’afecte que ens han fet arribar diferents espectadors. Si voleu, podeu enviar-nos els vostres testimonis per correu electrònic hola@binixiflat.com

LES VOSTRES OPINIONS :

La rínxols d’or • Toni Carrasco

La plaça de l’església de Monistrol de Calders es fa quedar petita ahir amb la vostra posada en escena de la Rínxols d’or. Un públic infantil curós i atent va gaudir de valent del vostre treball sincer, honest, ètic i divertit. Felicitats per fer de la senzillesa un treball i una obra d’art, úniques.

Toni Carrasco
Periodista


Contes del Binomi • Toni Rumbau

S’ha vist aquest cap de setmana a La Puntual de Barcelona l’estrena del nou espectacle de la companyia Binixiflat, del titellaire mallorquí Biel Porcel, ‘Contes del Binomi’, amb direcció d’Helena De Sola, i que ha comptat amb la participació del músic Pep Moliner. Una obra que s’ha inspirat en les tècniques d’invenció de contes que Gianni Rodari va presentar en la seva obra ‘Gramàtica de la Fantasia’.

Sempre ha estat molt productiva la tria aleatòria de paraules en els exercicis de redacció i creació d’històries, en obrir portes i descobrir espais inesperats a la nostra imaginació. Les rutines ens impedeixen trencar amb les redundàncies i per això és tan útil recórrer a les sorpreses de l’atzar, en aquest cas les ocurrències espontànies dels nens que, per regla general, són aquells que tenen més capacitat de sorprendre’ns.

Biel Porcel s’ha basat en aquest recurs per crear, des de la pròpia imaginació dels nens, quatre contes ‘binomis’, és a dir, basats en dues úniques paraules. No revelem els detalls ni el simulacre que de fet proposa l’espectacle, amb la participació dels nens del públic. Només dir que els espectadors es trobaran amb quatre històries creades realment des de l’atzar de vuit paraules escollides per uns nens, a partir de les quals Biel Porcel ha elaborat els contes corresponents.

L’espectacle aconsegueix reproduir amb molta eficàcia i una gran vitalitat en el present dels nens del públic la il·lusió d’aquell atzar primigeni generador dels quatre contes. I ho fa amb un valor afegit que marca des del primer minut la singularitat de l’obra: la presència del músic Pep Moliner, virtuós del fiscorn, un instrument d’un gran impacte i d’una bonica sonoritat, del que Moliner en treu un gran partit.

Es serveix per això d’aquest efecte d’enregistrament que reprodueix en bucle la gravació, sobre la qual hi va afegint altres capes de loop fins deixar-lo com a base sonora on improvisar a sobre amb l’instrument. Això dona un enorme colorit i un ritme àgil i enèrgic per anar enllaçant les escenes, pintar sonorament l’acció, i lligar les transicions. El fiscorn dona a més una alegra tonalitat de festa a l’obra, de manera que pares i nens se senten transportats en l’atmosfera perfecte per a seguir les quatre històries que proposa Binixiflat.

Potser lo més interessant encara sigui la constant picada d’ullet que els titellaires fan als adults del públic, quan van traient els titelles i ninots corresponents a les paraules escollides, en aquest joc del simulacre de l’aleatorietat fingida, de manera que allò que per a uns és quasi bé un miracle, per els altres és motiu de somriure. A destacar també el registre de clown que la direcció ha donat a la interpretació del músic i del titellaire, amb un divertit aire de candorosa innocència però alhora sempre trapella, com l’estil titellaire imposa.

El resultat va seduir als espectadors que omplien el teatret de La Puntual, grans i petits, atrapats pel joc d’un espectacle que era una caixa de sorpreses, i per la imponent sonoritat del fiscorn, de manera que els aplaudiments van sonar sincers i fervorosos.

Toni Rumbau 
Font: Revista Putxinel·li


En Pere de la Plaça • Toni Rumbau

Ja sol ser un costum veure al Festival de Teresetes a aquesta veterana companyia del mestre titellaire mallorquí que és Biel Porcel. I dona gust veure com l’enorme ofici en l’art d’explicar històries i de fer-les visibles amb els titelles, aconsegueix captar amb tanta atenció la mirada de grans i petits.

Es presentà aquesta vegada Binixiflat amb l’obra En Pere de la plaça, basada en la rondalla mallorquina En Pere beneit, que parla d’un personatge, en Pere, tan bo i simple que tothom el titlla de babau. Parla amb els animals, es refia de tothom i tothom s’enriu d’ell. Viu amb sa mare i no sap fer gran cosa. Com és lògic, el conte demostra que malgrat la seva aparent ximpleria, s’hi amaguen aptituds interessants, amb capacitat de vèncer la trapelleria dels qui se n’enfumen.

Un personatge molt atractiu en quant representa la persona dissonant, excèntrica en el sentit literal i metafòric de la paraula. És clau la seva capacitat de parlar amb els animals, fins i tot amb les mosques. Qui sap avui parlar amb aquests éssers més aviat menyspreats per no dir odiats i exterminats pel progrés? Trobar-ne algun és un miracle. Per això és tan interessant aquesta rondalla: ens situa en un registre de llibertat imaginària, en un espai d’obertura total, lluny de les convencions socials que ens diuen que els animals existeixen només per ser menjats, i ara, per ser salvats de la nostra cultura depredadora. Si és veritat, com pensem, que els humans som l’espècie superior del Regne Animal, llavors és de caixó que hauríem de saber tractar i entendre la parla d’aquests éssers que ens són inferiors. És per això que podem dir que en Pere, lluny de ser un simple, tot i sent-ho, és un avançat que ha comprès aquestes necessitats evolutives de poder conversar amb els animals.

Va ser divertit, per altra banda, veure com la rondallística popular de la illa basa els mèrits i els graus de saviesa del protagonista en la seva intel·ligència comercial: treure un bon preu de qualsevol mercaderia i saber-lo vendre bé. Indirectament, ens parla d’aquests gens socials que afecten tant a la idiosincràsia mallorquina com a la catalana, pels quals tenim el mercadeig i l’instint comercial ben ficats al moll de l’os.

En Biel Porcel ens va parlar de tot això amb un extraordinari domini de les veus i amb una saviesa narrativa que només es té quan a les espatlles es porten molts anys de pràctica i d’experiència. Ho va fer amb una tonalitat entre irònica, fresca i desimbolta, atrapant d’aquesta manera l’atenció de grans i petits. A destacar la força dels titelles, de trets vigorosos, ben treballats. El públic entès del Pati de la Misericòrdia va premiar la feina del titellaire amb generosos aplaudiments.

Toni Rumbau 
Font: Revista Putxinel·li


El peix d’or • Toni Rumbau 

Aquest clàssic de la companyia Binixiflat, fundada ja fa més de 30 anys pel titellaire mallorquí Biel Porcel, que viu a cavall entre Arenys de Munt, a Catalunya, i Mallorca, no s’havia presentat mai a l’illa, quan de fet es tracta d’una rondalla d’origen rus que bé podria ser mallorquina, per la seva temàtica marinera. Una tria molt adequada per celebrar aquest retorn d’en Biel a Mallorca, d’on per altra part mai hi ha deixat de tenir-hi un peu.

Instal·lat a l’escenari del Pati de la Misericòrdia, on s’hi ha realitzat una bona colla d’espectacles del Festival, ‘El peix d’or’ és una magnífica mostra de l’art titellaire de Biel Procel, capaç de connectar molt directament amb el públic de nens i pares, i que es caracteritza per una tècnica de titelles de fil i tija curta sobre l’escenari situat davant del manipulador, aquest sempre visible enfrontat al públic. Una tècnica molt útil i àgil que permet crear ràpids canvis d’escena posant i traient els decorats que es situen damunt la taula-escenari.

Senzillesa, agilitat i ús només dels elements indispensables per crear l’espai de cada escena, sense renunciar però als detalls de l’escenografia, funcionals i de bonica factura. Això permet obtenir un ritme perfecte ben marcat per una banda sonora que lliga els canvis d’escenari i construeix l’espai sonor de les escenes relatives al mar: oneig, tempesta, etc.

Una obra al servei de la història, que tracta el tema de la desmesura en l’ambició, en aquest cas de la dona enfront del marit ingenu i bonifaci. La bondat i la bona fe es veuen premiades per la màgia de la natura, mentre que la desmesura es castiga a sí mateixa, per la lògica de la seva reducció a l’absurd.

Biel Porcel va demostrar el domini del seu art, des de la manipulació fins a les veus, de sonoritat potent i diferenciada, resultat d’una gran mestria en l’ofici de titellaire. Una obra que sens dubte tindrà molt bon acollida en el seu aterratge entre el públic de les Illes. Els espectadors així ho van pensar també, a la Misericòrdia, quan el premiaren amb sentits i prolongats aplaudiments.

Toni Rumbau 
Font: Revista Putxinel·li


Profesión de futuro • Gustavo Duch Guillot

Biel tiene sus principios muy claritos. Camina orgulloso sin renunciar a ninguno de ellos y le gusta compartirlos. En su carnet de identidad, dice, de profesión escultor. Escultor de seres humanos. Anda cargado de  maletas, focos, sombreros, pinturas, micrófonos y dados de colores  montando su taller ambulante en escuelas, bibliotecas y centros de ocio para niñas y niños. De una mochila recosida puede sacar un juego de la rayuela para explicar la diferencia entre caridad y solidaridad, o unos cuentos tibetanos sobre cómo nos estamos comiendo el mundo. En una enorme maleta de cartón duermen sus ángeles. Personitas de cartón piedra, monstruos de peluche que dan risa y los “galliminus” que nadie sabe lo que son.

Biel sienta a su alrededor a las niñas y niños, despierta suavecito a sus ángeles, les presta sus voces y su risa y entonces monta historias para pensar, cuentos contados y cantados.

Eso hace Biel, cantar y contar cuentos para llevar la contraria.

Esa noche, Cristina, una niña del público sueña las historias de Biel, con los faraones que habitaban islas tropicales y el pescador que pescó un pez de oro.

Cuando despierta ya sabe a quién quiere parecerse, ¿Será como el abuelo Nat que luchó contra los invasores de bombín y traje de explorador o como el gigante Bau Xu que salió a buscar el Sol? Quiere ser como Biel. Para vivir despacito y contra la corriente.

Gustavo Duch Guillot
Revista Altermundo. Enero 2009


Centre Cívic de la Barraca • Bet Canet

Hola, vaig tenir l’ocasió de veure-us el dissabte passat al Centre Cívic de la Barraca i us volia felicitar, va estar molt bé i al meu fill, que no té ni dos anys, es va quedar bocabadat des de que va arribar.

Cordialment,
Bet Canet


Comptar amb nosaltres • Maria

Saps de sobres que poder comptar amb tu, per nosaltres seria…una passada, coneixent els teus espectacles, l’energia que transmets i la manera com els infants queden com a enganxats, a la teva veu, els teus gestos, els teus personatges… Aquella naturalitat que tens de ser cada una de les teves titelles, amb els més menuts, ha de ser únic.

Maria
Mallorca


“La prova del cotó no enganya” • Andreu

Biel, m’agradaria felicitar-vos als dos per les vostres representacions a Sant Andreu de Llavaneres. Els dos centres van quedar molt contents. “La prova del cotó no enganya” , la meva filla de CEIP Llavaneres, quan va arribar a casa tenia molt clars els conceptes que van sortir de l’obra.

Andreu,
Sant Andreu de Llavaneres


Una versión de “Ricitos de Oro” • Carlos Pujalte

“El domingo por la mañana vi a estos títeres en movimiento y fue un placer tan grande, una magia tan maravillosa… que aún me emociono… De verdad que disfruté muchísimo.
El artista que los movió se llama Biel Porcel, y es un genio de este mundo. La obra que representó fue una versión de ‘Ricitos de Oro’…
Biel, creo que eres un gran artista y que vives tu arte de verdad.”
Saludos

Carlos Pujalte
Mataró


Digan’s si t’ha agradat

Si vols pots dir-nos el que t’ha semblat algú dels nostres espectacles el compartirem en aquesta pàgina. Omple el formulari de sota. Gràcies.